Conferència “Donar sentit a la nostra vida: trencar amb les limitacions”

El passat 18 de juny, a la Sala Claret,  Pilar Quera, formadora i assessora en el camp de l’educació i membre de l’equip de coordinació de Brahma Kumaris a Barcelona, va dur a terme la conferència “Donar sentit a la nostra vida: trencar amb les limitacions”. Amb una assistència de 60 persones, es va iniciar la sessió amb uns minuts de silenci que ens van facilitar la experiència de celebrar l’estar junts des  d’un altre llenguatge, el silenci com a centració de la ment en el aquí i ara. Es va crear una atmosfera calmada, la proposta era deixar fora tot el que cada persona portava al seu cap per poder gaudir d’un temps de concentració i escolta profunda.  Es va aconsellar de fer aquesta pràctica del silenci amb els ulls oberts,(metàfora de la primera limitació: el no veure), per estar ben  presents, i per exercitar l’art de contemplar, útil per a  la vida d’avui, plena de tants “imputs” visuals, sonors i tants d’altres. Vàrem iniciar aquest procés de contemplació amb unes respiracions profundes, conscients com a primer pas d’interiorització.  Obrir-nos a l’art de saber donar-nos compte, ser conscients i decidir on dirigim la nostra atenció, conscients de tot el que ens envolta. Podem llavors deixar tot el que no ens és útil i en ocasions, també negatiu i apreciar tot allò que ens nodreix, que és essencial, que té vàlua.

Una de les preguntes amb la que es  va obrir la conferència va ser: “Som conscients de la meravella que és la vida?” ( una altra limitació: no saber valorar els regals i oportunitats que rebem cada dia). Mirem la vida com un regal?. Som agraïts?( van aixecar la mans moltes persones). Contemplem la vida entenent que és un canvi constant ? Sovint veiem com ens aferrem a la immobilitat de les coses, per què?. Podríem imaginar cada segon perceptible coma nou?.  Vivim  en un món de contrastos entre el que pensem, el que sentim i vivim. Per poder ser conscients no toca altre que parar, ens cal silenci, dit d’una altra manera, donar-nos un temps per la introspecció, la solitud, la concentració i permetre’ns entrar en el que és la vida: les experiències quotidianes, les relacions, etc. Però vivim un temps de presses, de dispersió, sovint és aquest fet el que ens dona preocupació, cansament i dolor ( limitacions físiques que ens allunyen de l’entendre “qui sóc” i  poder ser conscients de la nostra energia, llum i qualitats, la grandesa de la humanitat ). El Raja Ioga ens  aporta coneixement i experiència en molts d’aquests aspectes.

Per fluir a la vida, cal una actitud humil d’atenció i escolta,  que ens ajudaria a  veure que hem de encarar algunes falses creences que ens estan limitant, arrelades tant profundament,  que limiten la nostra visió del que és o podria ser.

Tots estem d’ acord: la vida és un regal. Si som conscients d’ aquest regal valuós sabrem tenir-ne cura. Sovint aquest oblit ens porta al viure  sense sentit, i això fa que ens trobem amb el cap ple de preguntes i no trobem les respostes. I això curiosament ens atura internament mentre fem veure que seguim endavant com “qui no passa res”, i això a la llarga ens dona molt mal estar. 

Hauríem de poder obrir aquest regal tant ben embolicat que és la vida, aquest “present”. Quan comencem a “desembolicar” ens trobem amb moltes sorpreses. Una d’elles que ens ajuda a veure aquest meravellós regal es el principi: vingui el que vingui, és per on haig de transitar per entendre el secret que hi ha darrera de cada situació el que no es tant evident però podem descobrir. Ens trobarem de ben segur amb situacions que porten felicitat i d’altres que porten dolor, ràbia, tristesa. Com ho vivim això? La forma de passar ara ja sabem que és sempre no obviar-ho, acceptar-ho i ser conscients, no escapar de res del que sentim que hem d’ afrontar. Això és estimar-nos, estimar. Som de mena savis però ens hem tornat ignorants perquè, moltes vegades, no volem afrontar el que ens ve i preferim ignorar-ho. Hem de tenir coratge i valentia per anar endavant dos valors molt importants avui. Coratge i valentia és estimar allò que ve. Hem d’entendre qui som, què fem i què ens demana la vida que fem, dit d’una altra manera: la nostra aportació. Tres aspectes que porten calma al nostre interior, pau a l’ànima. Actualment vivim en la separació del cos, la ment i l’esperit. L’ experiència de la meditació crea unitat.

Com em miro a mi mateix? Com miro el món? Preguntes que cada dia em donen pistes a través de com penso, sento i actuo. Permeten la creativitat de poder transformar, reconvertir, regalar la millor versió personal de cada un de nosaltres.

En la reflexió, en el silenci, construeixo coratge i valentia per ser. Poder reconèixer el més mínim gest o pensament de violència o negativitat vol dir començar a crear harmonia. Poder anar  amb els ulls oberts, es caminar lentament amb petits passos ferms i anar posant ordre en les situacions, anar posant aire i lleugeresa respirant  i obrint espais  de reflexió i escoltant. Transitar de la feblesa cap a la fortalesa, cap l’agraïment, la contemplació i la compassió: la nostra forma de ser natural ( potser oblidat i per això cal recordar-ho) va ser una de les altres reflexions que es van fer.  Es va concloure amb uns minuts de silenci.