Conferència: Es possible viure sense por?

ÉS POSSIBLE VIURE SENSE POR?

Aquest va ser el títol de la conferència del passat dimecres  15 de maig a la sala Claret.

Marta Matarin, professora  de pensament positiu i meditació Raja Ioga i Directora del centre de Brahma Kumaris a Barcelona, ens va parlar sobre els diferents tipus de pors i què podem  fer  per combatre’ls. La por és una emoció, és un bloqueig que, en el moment  en què apareix, som incapaços de bellugar-nos, la por ens paralitza. Però la por també ens dóna  l’instint de supervivència, ens fa viure en condicions terribles per preservar la vida. És a dir, la vida és tan important, volen seguir mantenint la vida .Tots  tenim   por d’una manera o d’una altra. Per exemple, la por a perdre la feina  fa  que aguantem  coses fins que prenem una decisió. Aquesta por fa que  tanquem la porta a buscar altres opcions, vull la feina  a la mateixa ciutat on visc, vull una feina amb un horari concret....  hem d’obrir la nostre ment i sortir de la nostre àrea de confort, és a dir, no hem de tenir por d’ actuar d’una altra manera.

Una altra por:  la de pensar sempre el pitjor, si  ens detecten una malaltia, com afronto la malaltia si estic vivint sol? O bé pensem: què malament em trobaré quan em facin el tractament. La nostra actitud pot fer que  el tractament no sigui tan efectiu o bé que el nostre cos  no accepti el tractament. Si la nostra actitud interna és negativa les nostres cèl·lules acceptaran pitjor el tractament  i ens costarà més la recuperació, és a dir, la por ens pot perjudicar més que la mateixa malaltia. No ens hem d’ anticipar a la pitjor possibilitat.

Hem d’aprendre a alliberar-nos de la por, hem de deixar que surti. La por és una emoció molt encomanadissa. Si som capaços de mantenir aquesta serenor  també la podrem encomanar o, si més no, minimitzar la por dels altres ja que la por creix exponencialment. D’altra banda, què podem fer per alliberar-nos de la por? Ens preocupem? O, ens ocupem? La clau està en la nostra actitud interna. La nostra actitud interna pot ser de preocupar-nos o d’ocupar-nos, si ens ocupem ens sentirem millor. No hem d’enfocar la nostra energia en la malaltia, hem d’ aprendre a mirar tot amb una certa distància i així les coses no ens afectaran tant. Prenent  una mica de distància tindrem més capacitat per prendre decisions ja que prendre decisions sota la influència de  la por és molt difícil.

La meditació ens pot ajudar a visualitzar les situacions i omplir-nos d’una energia pacífica i serena. Hem de saber que la  por és una emoció que expressem de forma molt corporal. El nostre cos reacciona, el cor batega ràpid, la respiració és curta, entre tallada, la cara canvia, apareix la rigidesa en el cos, la mirada es refreda, és a dir, a nivell físic és l’arrel de moltes malalties actuals. La por del passat produeix la nostre malaltia d’avui. La por del passat acaba sortint. La meditació ens ajuda a processar emocions fortes del passat. Per exemple: Por a la autoritat: pares, caps, professors... quan veiem una persona amb autoritat li tenim por perquè tenim el record del passat.

Què fer per sanar l’ efecte que la por ha  produït a la teva vida?  Abraçar el passat, reconciliar-se amb el passat  i, sense sentiment de culpa,  les ferides del passat van  sanant. Hem de saber veure quin aprenentatge podem treure de l’experiència viscuda. Què ens ha ensenyat? Hem de saber trobar el benefici que la vivència ens ha aportat, en què m’ha fet créixer  i així veurem que el   temps passa i reaccionem de manera diferent o, potser, ja no reaccionem. És molt important processar tot els que ens passa, si ho guardem dintre ens crea molt dolor, hem de transcendir la dimensió més corporal. Al incorporar la meditació com una pràctica regular dia a dia  anirem trobant calma interna i ens adonarem que estem  en el mateix món en el que vivim però el pes de tot allò corporal serà menor perquè ho transcendim a una dimensió superior. Hem de trobar moments de connexió amb nosaltres mateixos i vibrarem amb una sintonia diferent, notarem que el que abans ens feia por ara ja no ens fa tanta por.

És important, en el moment actual, que cada vegada siguem més els que meditem. Hem d’aprendre a treballar des del silenci. Des del silenci es pot crear  força, molta força. El poder del pensament és extraordinari .

Al final, es varen compartir uns minuts de meditació on els 75  assistents varen poder experimentar la força que té el silenci.